EL DOCUMENTAL

"La memòria dels aiguats" és un documental que produeix Ràdio i Televisió d'Andorra en el marc de l'exposició "30 anys de les inundacions del 1982: de l'aiguat extraordinari a la recuperació solidària", del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, la Fundació Julià Reig, el Museu del Tabac i l'Arxiu Nacional del Govern d'Andorra.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i de les experiències viscudes pels qui van patir els aiguats del 1982 i els seus efectes. En aquest bloc es pot seguir la cronologia de la producció, saber quines persones anem entrevistant i veure íntegrament les entrevistes.
Tothom que ho vulgui pot participar, opinar i col·laborar en aquest projecte. Entrant a la pàgina "col·labora", expliquem què s'ha de fer si algú ens vol explicar la seva experiència. L'estrena de "La memòria dels aiguats" per Andorra Televisió l'hem prevista per la nit del 7 de novembre, 30 anys després dels aiguats.

Testimonis

En aquesta pàgina publiquem els testimonis escrits que hem rebut al bloc, a la nostra pàgina a facebook (www.facebook.com/rtva.andorra) o per correu electrònic (aiguats1982@rtva.ad).

Jordi Farré
bloc
Tenia 11 anys i vivia a l'AV Meritxell 84,a l'edifici de la meva padrina on hi vivia també els meus tiets i cosins, concretament a sobre la Farmacia Pasteur. Recordo al meu pare i tiet a l'inici de la tràgica nit, possant fustes al portal de casa per evitar que entrés l'aigua. després quan va reventar l'hiper ja no podien fer res. Els records principals són veure el meu estimat pare anar i venir de casa, sortien pel terrat i amb d'altra gent anava a ajudar a d'altres persones, per mi... tot era més inocent ens vam passar hores amb els cosins al balcó de casa la padrina veient baixar cotxes, tabac, formatges, electrodomèstics i tot el que pugueu imaginar per devant de casa, la nostra inocent preocupació era com ho fariem per anar a l'escola l'endemà... A dia d'avui només resaltar l'esperit solidari d'aquells habitants d'Andorra i el record emotiu per les víctimes de la catàstrofe.

Ricard Riba Alcobé
bloc
Jo tenia 8 anys. La meva mare em va depertar al matí i em va dir que no anava a l´escola. El riu la Valira del Nord en el seu pas per Escaldes se´n va emporta part del pati de l´escola.
El dia anterior, el meu pare va anar a fer una excursió amb l´autocar pel qual treballava cap al Coll de la Botella. Plovia molt i nevava una mica. Al arribar a casa va dir a la meva mare : El riu baixa molt ple, fa molt "siroll" de rocs, no és normal. El dia següent, s´alçà per anar a treballar i quan va arribar a l´Aparcament de la Closeta d´Escaldes, la part baixa i totes les imatges i records que puguem tenir,així s´ho va trobar. La meva mare i jo vam quedar a casa tot el dia i el meu pare amb el seu jeep amb quatre persones més, van anar com van puguer a St.Coloma a buscar "màquines" d´una empresa per començar a treballar. Ell va treballar 46 hores sense parar i em recorda que molts van fer el mateix. El dia següent, ens va pujar a casa dels padrins a Canillo, a la meva mare i a mi per Beixalís, ja que a Encamp, també el riu se´n va emportar part de la carretera.
Recorda que a l´aparcament de la Closa d´Escaldes hi havia un gran toll d´aigua que quan es va buidar, van aparèixer moltes truites de riu i que d´ença, mai més Andorra ha tornat a tenir triutes de riu d´una mida de fins a 30cm-40cm.
Excursions Baró durant una bona setmana, va fer el trajecte d´Andorra a la Seu d´Urgell per la muntanya, tot el dia, pujar i baixar i el meu pare en va ser un dels xòfers que ho van fer. Fins a 4 hores de trajecte.
Tot plegat i d´atres petites anècdotes com arreplegar coses dels supermercats i portar-les a casa...radiok7...paraigües...parlar i coordinar-se amb el sometent..."feva molta por i no les vaic tenir totes en alguns moments".


Mode Jareño
bloc
El meu marit,el meu nen que lloavors tenie un any i mig i jo varen baixar a Sant Julia per veure els meus sogres i ja despres de les 7hores tarda ja no van poguer tornar a les Esacaldes per que Santa Coloma estve inundada.Pro a casa meva bueno dels meus pares a la carretera de la Massana la Residencia els Vilars, estaven acullin les families que fugien de la Massana i com nosaltres teniem llum perque teniem un generador, el meu pare va donar totes les llums de fora i aixins la gen que estaven molt espantats ens veien. La meva mare es va passar la nit buscan roba i pijames dels meus germans per els nens que van marxar amb lo posat.Molts es van quedar mes de una setmana,i la meva familia no va cobrar res. El comu de la Massana es va donar les gracies i nosaltres contents de puguer ajudar en uns moments tan critics.

Jordi Farré
bloc
tenia 11 anys i vivia a l'AV Meritxell 84,a l'edifici de la meva padrina on hi vivia també els meus tiets i cosins, concretament a sobre la Farmacia Pasteur. Recordo al meu pare i tiet a l'inici de la tràgica nit, possant fustes al portal de casa per evitar que entrés l'aigua. després quan va reventar l'hiper ja no podien fer res. Els records principals són veure el meu estimat pare anar i venir de casa, sortien pel terrat i amb d'altra gent anava a ajudar a d'altres persones, per mi... tot era més inocent ens vam passar hores amb els cosins al balcó de casa la padrina veient baixar cotxes, tabac, formatges, electrodomèstics i tot el que pugueu imaginar per devant de casa, la nostra inocent preocupació era com ho fariem per anar a l'escola l'endemà... A dia d'avui només resaltar l'esperit solidari d'aquells habitants d'Andorra i el record emotiu per les víctimes de la catàstrofe.

Isaki
bloc
En els aiguats jo tenia 8 anys i aquell diumenge tornàvem de viatge amb els meus pares i els meus dos germans petits del poble del meu pare a Fraga.
Recordo que durant tot el viatge va ploure molt però tot es va començar a complicar a partir d'Organyà.
Després del petit túnel, en la zona del congost, tots els torrents baixaven amb molta aigua i pedres i el carril de baixada ja estava bloquejat. Com vam poder vam continuar fins que ens vam quedar bloquejats a un centenar de metres abans del nou túnel de Montant de Tost i per darrera la carretera també es va acabar de bloquejar.
Allí estàvem una quinzena de vehicles plens de famílies d'Andorra, en un tros de carretera a tocar del riu, totalment aïllats i sense comunicació.
Va ser una nit llarga, vam tenir que dormir als cotxes, escoltant la tempesta, els sorolls de les esllavissades i com la força del riu anava trencant tots els arbres que hi havia al costat del riu.
Crec que va ser la nit més llarga de tots els pares que hi havia en aquells cotxes, sense saber si el riu acabaria arribant a la carretera on estàvem.
Al matí el temps va millorar, els nostres pares es van organitzar i amb els queviures que la gran majoria portàvem al vehicles, vam esmorzar i dinar.
Pel riu es veia baixar tot tipus de material i ningú sabia que havia passat exactament a Andorra.
Després ens van venir a buscar vehicles de La Seu, vam abandonar els vehicles en aquella carretera i vam tenir que caminar un gran tros per fang i pedres per poder arribar fins a ells.
Ens van allotjar en un hotel de La Seu fins que vam poder pujar a Andorra amb les rotacions que es feien amb els helicòpters fins al Camp del Consell.
Tinc molt gravades aquelles imatges des de l'aire. Veure tota la carretera i les poblacions afectades pels aiguats va ser increïble.


Sònia Martí
Facebook
La memòria dels aiguats
Felicitar per aquest documental, tant ben fet com emotiu, tot i que he trobat a faltar que es parles del somatén. S'ha parlat de la gent que va repartir menjar, aigua... però el meu pare, com tans altres, va deixar moltes hores la seva família per complir amb les seves obligacions de "cap de casa" i ajudar als damnificats i m'hagués agradat que també se'ls recordés.


Felix Tarradellas
correu electrònic
Bon dia,
El meu nom es Felix Tarradellas i sóc el germà petit de la Angels Tarradellas esposa d'en Amade Rosell. La meva germana viu ara a Barcelona i jo a Sao Paulo, Brasil, però malgrat la distància ens estimem molt, sobre tot des d'aquells fets desgraciats. Volia compartir amb vosaltres alguns records, i algunes curiositats que no he vist reflectits en cap testimoni, potser 30 anys es massa temps!
En succeir l'explosió de gas a La Massana, el Meu cunyat Amadeu va resultar greument cremat però no va morir al instant, va ser evacuat en helicópter cap a Barcelona ( unitat de cremats de la Vall d'hebron) junt amb la meva germana Angels, la seva esposa. Allà a Andorra van quedar els seus 3 fills petits, Amadeu, Bet i Sol, de 9, 7 y 2 anys, ams els avis i amb la por de no saber que hauria passat amb el seu pare. No recordo si la Angels m'ho va demanar o com va ser però el fet es que vaig anar des de Barcelona cap allá. El mes curt llavors era un vol en avió des de El Prat al aeroport de la Seu d'Urgell, em va costar tenir lloc pero ho vaig aconsseguir. El problema es que el accés per carretera a Andorra estaba tancat i no es podia accedir a dintre de cap manera. Molta gent estava a la Seu buscant com entrar- hi, els helicopters del exércit espanyol no existien i finalment van arribar un helicopter del exércit francés. No se com m'ho vaig fer pero vaig pujar al,helicopter junt amb altres 10 persones mes o menys, tots sentats al terra de metall, vàrem aterrar al camp de futbol d'Andorra on ens esperava la policia i les autoritats! Vaig sentir una gran emoció...algú em va portar fins a casa Rosell i vaig poder estar amb els meus nebots. La part trista de la història es quan unes hores més tard vaig tenir que explicar aquells nens tots plorant que el seu pare havia mort. Encara avui quan recordo aquells moments i Se em mullen els ulls.

Felix Tarradellas

Joan Carles Romera
correu electrònic
Jo també vaig viure els aiguats del 82. Tenia 17 anys i marxaba dilluns de viatge de vacances cap a Almeria, Espanya. Finalment vaig sortir dimecres amb un helicòpter militar de 40 plaçes desde el camp d'esports del Consell General fins
al aeroport de la Seu d'Urgell, allà vaig agafar un avió bimotor de 40 places fins a Barcelona i allà un DC 10 Boing fins a Almeria. No havia pujat mai al cel...
Recordo que al pont del Camp Bat, l'aigua casi sobreixia la tarda nit del diumenge per sobre el pont. L'endemà vaig poguer veure a la discoteca del Camp Bat que l'aigua entraba per un costat i sortia per una altra porta oberta de bat a bat plena d'aigua.
A l'hotel La Mola que es a vora el riu i que era on dormíem, casi no ens va afectar per a res.L'aigua va entrar a la imprenta pels desaigues del WC! La pista de tenis es va omplir d'aigua i poca cosa més.
Recordo els unimogs d'ExcursionsNadal de color blau pujant per a Beixalís Cap a l'altra vall, era l´única via per accedir a Andorra.
Nosaltresportàvem l'hotel Riu Blanc, que la voravia va quedar tallada igual que si fós amb un ganivet perque es va enfonsar i va marxar la carretera per el riu avall.Per passar de l'actual Monop's a més avall, es va habilitar una pista per lo actualment carrer de la Vena.


Anònim
bloc
Aquell cap de setamana tornava de La Seu amb als meus pares i el meu germà, a la recta de la font de ferro vam passar amb el cotxe i l'aigua arrivava a les portes però més amunt ja no ens van deixar passar, varem girar per tornar cal a la Seu a casa dels meus avis peró a la sortida de Sant Julia tampoc ens van deixar passar, vàrem passar la nit a un hotel de Sant Julià. L'endemà al meu pare va pujar a peu fins a Escaldes per ajudar en el que poguès i nosaltres ens vam quedar a casa de uns coneguts una nit més. al tercer dia vàrem pujar a peu, Santa coloma continuava inundat i hi havia molts trams de carretera que havien desaparegut. El record que hem queda es el de les imatges del desastre però sobretot el de solidaritat de la gent que es va volcar a ajudar, des de acollir a gent com nosaltres que ens varem quedar incomunicats a netejar o treballar de forma desinteresada amb els mitjans de que disposaven.

Claude Benet
bloc
Aquell dia vaig tornar a néixer dues vegades.
Baixant de la Massana, on ara hi ha el pont Pla, hi havia un toll d'aigua a la carretera i el riu estava al mateix nivell de la carretera. Anava amb la meva dona i els meus dos fills. Ben a poc a poc vaig agafar aquella corba de la carretera en sentit contrari amb l’esperança que ningú vindria de cara.. La meva dona em va dir que per què circulava per l’esquerra de la carretera. Sort que aquella tarda l’instint em va guiar. Doncs en aquell toll d’aigua que vaig evitar ja no hi havia carretera, era ja el riu, directament. Més tard, un altre cotxe que per aquell mateix lloc va passar, va caure al riu i van morir els ocupants del vehicle que crec que mai més es van trobar.
Més tard, un cop a casa, el meu germà que estava al Pas de la Casa intentant evitar que l’aigua de la teulada no caigués dins de la seva botiga, em va demanar que anés a intentar sallar la porta de l’altra botiga que tenia just a costat de l’Hiper.
Vaig baixar a peu d’Escaldes, plovia molt, passar d’avant l’Hiper, donar la volta a la cantonada i entrar a la botiga on vaig posar draps i papers a la porta i vitrina per evitar que entrés l’aigua. Quan vaig sortir de la botiga, al moment de passar davant de la vitrina de l’Hiper, els vidres d’aquest establiment van literalment explotar a causa de la pressió de l’aigua acumulada a l’interior. Va sortir de tot, paquets, taulells, poductes de tots tipus i sense pensar-m’ho més vaig tornar enrere per buscar refugi a l’escala de la casa adossada a l’Hiper. L’aigua anava pujant de manera alarmant, amb algunes persones vam haver de trencar la porta de l’escala d’aquella casa i ens vam enfilar a l’interior. Vam passar la nit en aquella casa adossada a l’Hiper, sentint tota la nit com l’estructura metal•lica de l’Hiper grinyolava, el riu havia fet un nou vial que travessava l’establiment. De fet era el seu camí natural, i el volia recuperar, amb molta fúria. Una senyora francesa va estar plorant i gemegant tota la nit, sense parar: “nous allons mourir, nous allons mourir”. Era molt angoixant i si havíem de morir tant morir en silenci. Li vaig cridar de parar de plorar i gemegar. No recordo si va parar, crec que no. De temps en quant mirava per les finestres d’una galeria que donava la volta a l’Hiper. L’espectacle era dantesc, l’Avinguda Meritxell era un torrent negre, ferotge, que vehiculava cotxes i tot tipus de coses que rebotaven violentament contra les parets.
Des de fora, davant de STA, hi havia policies i bombers que amb un megàfon ens cridàvem de no sortir. Tampoc podíem sortir. Estàvem atrapats.
Però, no vaig morir en aquella nit dantesca, tampoc cap dels meus companys, ni la senyora francesa.
L’endemà, al matí, els bombers van venir amb l’escala més llarga que tenien a alliberar-nos.
Alguna foto de la premsa de l’època recull aquell moment, crec que un dels que allà es veuen a dalt de l’Hiper soc jo.
No vaig morir baixant de la Massana ni atrapat a l’Hiper, vaig tenir molta sort. Si l’instint no m’hagués avisat, ni els meus, la meva dona no jo estaríem aquí. 
Claude Benet

Joan M. Fernandez
bloc
Feia 2 anys i escaig que havia arribat amb els meus pares i germans a Andorra.
Vivíem al carrer Na Maria Pla i les imatges que tinc gravades són l'esfondrament d'una de les parets del garatge, minuts després de que juntament amb el meu germà gran haguéssim tret el seu cotxe i el del pare. La resta es van quedar sota 2 plantes plenes d'aigua.
Una altra foto imborrable, va ser veure com les mercaderies sortien literalment flotant del CC Escale.
Molt agraït a ATV per poder ajudar a explicar als nostres fills tot el que alló va suposar pel nostre país.

Joana Mancera Capdevila  
Facebook
Va esser un desasstre a consequencia principalment de les botelles de gas,sino no saguesin perdut tantes vides incluint el fill del Sr. Rossell

Meritxell Estrada
bloc
Jo tenia 16 anys, recordo lo molt que plovia. Ja al vespre, el meu pare i el meu germà van sortir de casa per anar a veure la zona baixa de l'avgda. Dr.Mitjavila ons el havien dit que s'estava inundant, de tornada ens van comentar com una anècdota que el vigilant del CC Escale estava posant papers sota les portes per evitar l'entrada de l'aigua. Ja de nit, la llum va marxar, però jo seguia estudiant per l'examen que tenia el dilluns fins que va arribar a casa un germà del meu padrí, vivia al carrer del Parnal, just tocar el riu, tenia por de l'esfondrament de l'edifici Mortés, que l'aigua estava desfalcant. L'endemà al matí, vaig anar a la parada d'autobús per pujar al Sant Ermengol, algú ens va avisar del que havia passat. Recordo que amb dues amigues vam enfilar avgda. Carlemant en direcció a l'STA i sobtava els trasvals de la gent, fins que vam arribar a la zona, encara avui me'n recordo com si fos ahir. De tornada a casa, la meva mare em va enviar al forn Vilaginés a buscar pa, no n'havien pogut fer i repartien bosses de panets, amb comptagotes perque n'hi hagués per a tothom.

Rémy Guasch
bloc
De vegades la memòria es la única manera de no repetir els mateixos errors dos vegades, malauradament errors d'ubicació de certes construccions encara se’n fan (Ex: Valira nova). Felicitats per donar a conèixer aquesta tragèdia a les noves generacions (els nostre fills). En un futur, estaria be un documental sobre l’allau d’Arinsal, recalcant les zones de perill d’allaus i les construccions que s’hi troben...

José González Terrón
Facebook
Fue un desastre, todo Andorra Inundado, desde el Pas de la Casa a Sant Julià de Lòria,total los 364 km. cuadrados de País y alrededores, Francía y España.

Bartumeu Gabriel
correu electrònic
Hola,
Tenia 14 anys i estudiava al collège.
Vivia a l’Av. Francesc Cairat, edifici Riera on actualment encara viuen els meus pares.
Encara recordo la tarda del dia 7 de Novembre que estava a casa i em mirava el riu on baixava molta mes aigua que de costum......
En aquell moment vaig veure baixar unes “cubes” negres molt grans (de les que s’instal·len a les gasolineres) que estaven guardades a Aixovall.
Li vaig comentar al meu pare el que havia vist i no em va creure !!!
A la matinada la policia ens va venir a buscar a casa ja que havia crescut molt el riu i havia perill per l’inestabilitat de l’edifici. Vam passar tota la nit a casa dels iaios de la meva cosina.
L’endemà ens vam assabentar de la gravetat de la situació a Sant Julià. Estàvem incomunicats pel nord i pel sud. Es comentava que Aixovall havia quedat totalment arrasat.
En aquella època els meus pares i els meus tiets tenien el supermercat Gabriel i el van obrir per donar servei a tota la població. Recordo que es va tenir que posar 2 somatens a l’entrada de la botiga per posar ordre ja que hi havia una gran quantitat de persones que compraven compulsivament fruit del pànic i del desconeixement de la situació.


Kris García
Facebook
Holal!!!joo desgraciadament no ho vaig viure per o la meva mare que estaba embaraçada de mi si,ja que va perdre a la seva mare i a la seva germana.Va ser catastrofic.

Roser C.
correu electrònic
Contacto amb vosaltres per poder col·aborar en el documental sobre els aiguats del 82. Estat mirant la vostra iniciativa i crec que fomentarà la memòria històrica del nostre país que tanta falta ens fa. Jo no us puc aportar el meu testimoni però crec que el meu pare pot aportar la seva vivencia. Ell va ser un dels bombers que va viure aquest episòdi tràgic. Crec que seria interessant aportar la visió d'algú que va participar activament en els aiguats. Ell és diu Bernat C. i estarà encant de poder col·laborar.  Com ell queden 3 bombers més que també hi van ser.
Espero haver aportat el meu granet de sorra.


Anònim
bloc
Tenia 13 anys, vivia al C/Ciutat de Valls i estudiava al Lycée "Comtes de Foix". Recordo que vaig passar el dia dels aiguats tot el dia a casa i era diumenge. Em ve al cap que alquell dia jugava el F.C.Andorra i no vaig poder anar-hi a causa de la forta pluja. Al dia seguent, vaig anar a l'escola com si no hagués passat res i vaig voler mirar el marcardor del partit de l'Andorra per saber el resultat mentre passava davant de l'estadi del M.I. Consell General. Em vaig quedar "parat" comprovant com el marcador i una de les porteries havien desaparegut, arrossegats pel riu. Seguidament vaig veure com el Lycée estava completament in.nundat amb cotxes fins arrossegats i "enclastats" a finestres d'algunes classes.
Després ja vaig caminar per Andorra la Vella i recordo la solidaritat de com repartien ampolles d'aigua amb camions...


Meritxell Serra
bloc
Bon dia,
El meu nom es Meritxell S., tinc 37 anys i quan van pasar els aiguats nomes tenia 7 però m’he recordo com si fos avui.
Jo vivia a Santa Coloma, a l’alçada de la “Renault” avui, “Becier”. Durant la tarda d’aquell fatídic dia, una veïna i jo varem sortir per
mirar com baixava de ple el riu que passa pel costat de casa. (un riu que només raja aigua quan es fon la neu de les muntanyes).  Aquell dia el riu baixava com mai l’havia vist. Feia por !!!! Tenia l’efecte de que es desbordaria a qualsevol moment!!!!
Ja era de nit. A casa no teníem llum. Jo vivia amb els meus pares i els meu germans al quart pis de la “casa Paquetaire”.
No parava de ploure. De cop, va pujar el meu pare cridant a la meva mare “Bibiana, Bibiana!!!!! Agafa el crios que marchem d’aquí!!!!!” varem començar a córrer escales a baix. De tots els pisos sortia gent correns amb els nens mig adormits!!!!
Quan varem arribar al carrer, els pares van decidir que no hi havia tant perill i varem tornar a pujar cap a casa.
Finalment ens varem quedar a casa de la veïna que vivia al segon pis per no estar sols a casa.
No m’abia tret encara les botes grogues d’aigua quan un altre cop el meu pare pujava correns les escales cridant encara mes fort “ agafeu tot el que pugueu, menjar, roba d’abric i fotem el camp que una bombona de gas esta enganchada al pont del Pobladó i hi ha perill que exploti.!!!”
No em podia ni posar les botes, tothom corria com a bojos buscant anoracs, botes, llet, galetes fins i tot, la meva mare va agafar la
pota de pernil!!!!!
Quan varem sortir al carrer, es podia escoltar el xiulet del gas sortint a pressió per la bombona. No era una bombona com les de casa,
era un contenidor!!!!! Si allò esclatava, tot del barri de la Renault s’hen podia anar a fer punyetes!!!!!
Tot el barri varem marxar en direcció a l’escola francesa de Santa Coloma. No ho podíem fer per la carretera perquè era molt perillós
passar per allà, així que varem tenir que anar camps a travès, carregats amb els animals de companyia, el menjar ... i el pernil de
ma mare!!!!!.
Varem dormir al patí de l’escola i durant tota la nit varem estar en silenci escoltant si hi havia alguna explosió que ens deixes sense
casa. Finalment no va ser així. Al matí els pares van anar al barri a veure com estava tot i en veure que no hi havia perill varem tornar. Aquella nit no se m’oblidarà mai. Tenia 7 anys. Passava la nit fora de casa amb tots els meus amics del barri. Estàvem tots molt emocionats i no herem conscients de lo perillós que era quedar-nos a casa.


Marta
bloc
Hola. Jo llavors encara no era a Andorra, era adolescent i estava estudiant a Lleida. Vivia a casa d'una tieta i la meva familia vivia a Artesa de Segre. No em vaig assabentar de res fins el dilluns quan a les sis del mati es van presentar a casa els meus tiets i cosins que vivien fora el pont a Lleida i els havien evacuat de matinada. Van ser 3 dies d'informacions confuses en que jo patia pels meus pares i germans, es va arribar a dir que havia petat la pressa del pantà d'Oliana!!! jo era a l'institut i vaig còrrer escales avall per trucar a casa, estava esfaraïda!!! Després un cop ja vivint a Andorra m'he adonat de la magnitud del que va passar, són molts kilòmetres de desolació els que va deixar el riu.

Emilio Tarraga
Facebook
Allí estuve yo me acuerdo porque falleció una compañera de colegio en un accidente de trafico con sus padres un mar de desgracias continuas todos mis respetos .

Trini Lozano
Facebook
Jo recordo molt bé aquell dia. Jo vivia a Escaldes i a la tarda vaig anar al cine amb una amiga i ja no vam poder tornar a casa, vam estar molta estona fent tombs per la part d'Andorra que no estava indundada fins que ja era molt tard,el director, del que no recordo el nom, i hem sa greu, del Hotel President, ens va dir que ens quedessin a passar la nit allà.Al matí vam coincidir amb una parella de jubilats de Madrid que uns dies abans estaven a Valencia i van coincidir amb els aiguats d'allí i es van trobar amb els d'aqui...
Ja vam poder pujar a Escaldes i hem vaig trobar que l'edifici en el que vivia a l' Av/ Coprincip De Gaulle la matinada l'havien evacuat perque l'aigua havia desplaçat la caldera. I aquella nit, en la que es va cridar al Someten i va ser la primera vegada que es van admetre dones, jo hem vaig apuntar llavors vaig passar la segona nit dels aiguats recorren els carrers més afectats..
Van ser uns dies que no oblidaré mai.


Mabel Mateu

Facebook
ho recordo molt bé! Arrivàbem de jugar un partit amb el B.C.A femení i...2 dies sense poder anar a casa!!!Quina aventura

Baldomero Lopez
Facebook
quina aventura yo era un nen que visquia a escaldes i els meus germans no podien vindre a casa y al dia seguen estaben en sta fen de somatens

Lidia RJ
Facebook
Quina passada aquella nit. jo vaig veure com desapareixie la meitat del nostre Camping La Devesa. Un alemá que vivia en una caravana va caure al riu. Aquella nit vaig conèixer a la meva primera parella, quan un cable de la llum es va desprèndre de la torre iva caure a terra. Vàrem passar por.

Dolors Haldon
Facebook
 jo també ho vaig viure estaba embarasada de la meva filla i sens emb va porta la casa i 34 anys de recorts molta pena .....

8 comentaris:

  1. Jo tenia 16 anys, recordo lo molt que plovia. Ja al vespre, el meu pare i el meu germà van sortir de casa per anar a veure la zona baixa de l'avgda. Dr.Mitjavila ons el havien dit que s'estava inundant, de tornada ens van comentar com una anècdota que el vigilant del CC Escale estava posant papers sota les portes per evitar l'entrada de l'aigua. Ja de nit, la llum va marxar, però jo seguia estudiant per l'examen que tenia el dilluns fins que va arribar a casa un germà del meu padrí, vivia al carrer del Parnal, just tocar el riu, tenia por de l'esfondrament de l'edifici Mortés, que l'aigua estava desfalcant. L'endemà al matí, vaig anar a la parada d'autobús per pujar al Sant Ermengol, algú ens va avisar del que havia passat. Recordo que amb dues amigues vam enfilar avgda. Carlemant en direcció a l'STA i sobtava els trasvals de la gent, fins que vam arribar a la zona, encara avui me'n recordo com si fos ahir. De tornada a casa, la meva mare em va enviar al forn Vilaginés a buscar pa, no n'havien pogut fer i repartien bosses de panets, amb comptagotes perque n'hi hagués per a tothom.

    ResponElimina
  2. Feia 2 anys i escaig que havia arribat amb els meus pares i germans a Andorra.
    Vivíem al carrer Na Maria Pla i les imatges que tinc gravades són l'esfondrament d'una de les parets del garatge, minuts després de que juntament amb el meu germà gran haguéssim tret el seu cotxe i el del pare. La resta es van quedar sota 2 plantes plenes d'aigua.
    Una altra foto imborrable, va ser veure com les mercaderies sortien literalment flotant del CC Escale.
    Molt agraït a ATV per poder ajudar a explicar als nostres fills tot el que alló va suposar pel nostre país.

    ResponElimina
  3. tenia 11 anys i vivia a l'AV Meritxell 84,a l'edifici de la meva padrina on hi vivia també els meus tiets i cosins, concretament a sobre la Farmacia Pasteur. Recordo al meu pare i tiet a l'inici de la tràgica nit, possant fustes al portal de casa per evitar que entrés l'aigua. després quan va reventar l'hiper ja no podien fer res. Els records principals són veure el meu estimat pare anar i venir de casa, sortien pel terrat i amb d'altra gent anava a ajudar a d'altres persones, per mi... tot era més inocent ens vam passar hores amb els cosins al balcó de casa la padrina veient baixar cotxes, tabac, formatges, electrodomèstics i tot el que pugueu imaginar per devant de casa, la nostra inocent preocupació era com ho fariem per anar a l'escola l'endemà... A dia d'avui només resaltar l'esperit solidari d'aquells habitants d'Andorra i el record emotiu per les víctimes de la catàstrofe.

    ResponElimina
  4. El meu marit,el meu nen que lloavors tenie un any i mig i jo varen baixar a Sant Julia per veure els meus sogres i ja despres de les 7hores tarda ja no van poguer tornar a les Esacaldes per que Santa Coloma estve inundada.Pro a casa meva bueno dels meus pares a la carretera de la Massana la Residencia els Vilars, estaven acullin les families que fugien de la Massana i com nosaltres teniem llum perque teniem un generador, el meu pare va donar totes les llums de fora i aixins la gen que estaven molt espantats ens veien. La meva mare es va passar la nit buscan roba i pijames dels meus germans per els nens que van marxar amb lo posat.Molts es van quedar mes de una setmana,i la meva familia no va cobrar res. El comu de la Massana es va donar les gracies i nosaltres contents de puguer ajudar en uns moments tan critics.

    ResponElimina
  5. Jo tenia 8 anys. La meva mare em va depertar al matí i em va dir que no anava a l´escola. El riu la Valira del Nord en el seu pas per Escaldes se´n va emporta part del pati de l´escola.
    El dia anterior, el meu pare va anar a fer una excursió amb l´autocar pel qual treballava cap al Coll de la Botella. Plovia molt i nevava una mica. Al arribar a casa va dir a la meva mare : El riu baixa molt ple, fa molt "siroll" de rocs, no és normal. El dia següent, s´alçà per anar a treballar i quan va arribar a l´Aparcament de la Closeta d´Escaldes, la part baixa i totes les imatges i records que puguem tenir,així s´ho va trobar. La meva mare i jo vam quedar a casa tot el dia i el meu pare amb el seu jeep amb quatre persones més, van anar com van puguer a St.Coloma a buscar "màquines" d´una empresa per començar a treballar. Ell va treballar 46 hores sense parar i em recorda que molts van fer el mateix. El dia següent, ens va pujar a casa dels padrins a Canillo, a la meva mare i a mi per Beixalís, ja que a Encamp, també el riu se´n va emportar part de la carretera.
    Recorda que a l´aparcament de la Closa d´Escaldes hi havia un gran toll d´aigua que quan es va buidar, van aparèixer moltes truites de riu i que d´ença, mai més Andorra ha tornat a tenir triutes de riu d´una mida de fins a 30cm-40cm.
    Excursions Baró durant una bona setmana, va fer el trajecte d´Andorra a la Seu d´Urgell per la muntanya, tot el dia, pujar i baixar i el meu pare en va ser un dels xòfers que ho van fer. Fins a 4 hores de trajecte.
    Tot plegat i d´atres petites anècdotes com arreplegar coses dels supermercats i portar-les a casa...radiok7...paraigües...parlar i coordinar-se amb el sometent..."feva molta por i no les vaic tenir totes en alguns moments".

    ResponElimina

Des de Ràdio i Televisió d'Andorra et donem les gràcies pel teu comentari. En breu es publicarà al bloc.