EL DOCUMENTAL

"La memòria dels aiguats" és un documental que produeix Ràdio i Televisió d'Andorra en el marc de l'exposició "30 anys de les inundacions del 1982: de l'aiguat extraordinari a la recuperació solidària", del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, la Fundació Julià Reig, el Museu del Tabac i l'Arxiu Nacional del Govern d'Andorra.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i de les experiències viscudes pels qui van patir els aiguats del 1982 i els seus efectes. En aquest bloc es pot seguir la cronologia de la producció, saber quines persones anem entrevistant i veure íntegrament les entrevistes.
Tothom que ho vulgui pot participar, opinar i col·laborar en aquest projecte. Entrant a la pàgina "col·labora", expliquem què s'ha de fer si algú ens vol explicar la seva experiència. L'estrena de "La memòria dels aiguats" per Andorra Televisió l'hem prevista per la nit del 7 de novembre, 30 anys després dels aiguats.

Col·labora

L'objectiu del documental "La memòria dels aiguats" és copsar la memòria col·lectiva del país sobre els aiguats del 1982. Tot i haver passat trenta anys, els que van viure aquella catàstrofe la tenen molt present. Per això volem que tothom que vulgui donar el seu testimoni ho pugui fer. Només s'ha de posar en contacte amb nosaltres, trucant al +376 873 777 o per correu electrònic a aiguats1982@rtva.ad

Les limitacions narratives d'un documental segurament no permetran que totes les històries, tots els records i les diferents opinions es puguin reflectir en tota la seva extensió. És per això que, a partir del 20 de novembre, publicarem les entrevistes senceres en aquest bloc. La història personal i col·lectiva es transmetrà de forma completa aprofitant la capacitat de comunicació d'internet.

També s'hi pot col·laborar amb imatges (fotografia o vídeo) que no hagin estat publicades. Aquest és un bon moment per reconstruir un moment tràgic i, alhora, important de la historia recent d'Andorra.

Finalment, tothom pot participar deixant-hi la seva opinió de forma pública escrivint en aquest bloc (http://aiguats1982.blogspot.com) o  per correu electrònic (aiguats1982@rtva.ad). Totes les opinions i tots els punts de vista són importants.

Tots els escrits els podeu llegir en aquesta pàgina: http://aiguats1982.blogspot.com/p/testimonis-escrits.html

* Els escrits amb desqualificacions i insults no es publicaran.

RTVA
Ràdio i Televisió d'Andorra
Baixada del Molí 24, AD500 Andorra la Vella
+376 873 777
de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00h i de 15.00 a 18.00h















12 comentaris:

  1. Tenia 13 anys, vivia al C/Ciutat de Valls i estudiava al Lycée "Comtes de Foix". Recordo que vaig passar el dia dels aiguats tot el dia a casa i era diumenge. Em ve al cap que alquell dia jugava el F.C.Andorra i no vaig poder anar-hi a causa de la forta pluja. Al dia seguent, vaig anar a l'escola com si no hagués passat res i vaig voler mirar el marcardor del partit de l'Andorra per saber el resultat mentre passava davant de l'estadi del M.I. Consell General. Em vaig quedar "parat" comprovant com el marcador i una de les porteries havien desaparegut, arrossegats pel riu. Seguidament vaig veure com el Lycée estava completament in.nundat amb cotxes fins arrossegats i "enclastats" a finestres d'algunes classes.
    Després ja vaig caminar per Andorra la Vella i recordo la solidaritat de com repartien ampolles d'aigua amb camions...

    Joan. A.B.G

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan A.B.G.
      Gràcies pel teu comentari.
      Estem molt interessats en contactar directament amb tu, per si ens pots explicar aquests records i et podem enregistrar en vídeo.
      No tenim gaires testimonis de joves i adoslescents l'any 82, i el teu testimoni, amb records tant 'detallats' és important per aquest projecte.
      Si ens pots trucar al 873 777 (de 10 a 14 i de 15 a 18, de dilluns a divendres) o enviar un correu a aiguats1982@rtva.ad, en parlem.
      Una altra vegada gràcies i fins aviat.

      Elimina
  2. Teniam un gos, en un hort al costat del riu. Feia dos dies que estava molt nerviós, aquell dia va trencar la corretja per venir a casa.
    Donat que les noticies eren força confuses, vaig decidir agafar la meva família i portar-la a una casa que tenen els meus pares per sobre de Ortedó. No hi vam poger arribar ja que a 5 Kms, els aiguats s'havien emportat el pont. Varem girar i vam tenir que torna a Casa. Fins aquí tot del mes normal en aquestes circumstancies.
    El meu record d'aquells dies es un altre. Recordo a un Bomber del Parc de la Seu, que donat que era l'únic coneixedor del país, els demés eren de fora, durant tres dies amb les seves vint-i-quatre hores, va recorre el nostre territori una i altra vegada, Es desplaçar a pobles per obtindre/donar informació, ajudar a trobar alguns,lamentablement,desapareguts,en definitiva, les moltes i moltes tasque que realitzen aquest cos en aquestes desgracies.

    L'imatge que tinc, es veure un jove ple de fang, extenuat per l'esforç realitzat en les mes de 72 hores de servei i psicològicament afectat per les vivències. L'únic que va comentar es : “ Soc Bomber i aquesta es la meua feina .“

    La cara humana d'una desgracia, sovint desconeguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu escrit, t'agraïm molt que ens l'hagis enviat.
      Recorda que ens agradaria poder enregistrar el teu testimoni. Si et sembla be ens pots trucar al 873 777 (de 10 a 14 i de 15 a 18, de dilluns a divendres) o enviar un correu a aiguats1982@rtva.ad, i en parlem.

      Elimina
  3. Hola,

    Jo llavors encara no era a Andorra, era adolescent i estava estudiant a Lleida. Vivia a casa d'una tieta i la meva familia vivia a Artesa de Segre. No em vaig assabentar de res fins el dilluns quan a les sis del mati es van presentar a casa els meus tiets i cosins que vivien fora el pont a Lleida i els havien evacuat de matinada. Van ser 3 dies d'informacions confuses en que jo patia pels meus pares i germans, es va arribar a dir que havia petat la pressa del pantà d'Oliana!!! jo era a l'institut i vaig còrrer escales avall per trucar a casa, estava esfaraïda!!! Després un cop ja vivint a Andorra m'he adonat de la magnitud del que va passar, són molts kilòmetres de desolació els que va deixar el riu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per escriure el teu testimoni. És important per que no es perdi la memòria d'aquells fets de fa 30 anys.
      Com responem a tothom que es posa en contacte amb nosaltres, ens agradaria poder enregistrar el teu testimoni. Si et sembla be ens pots trucar al 873 777 (de 10 a 14 i de 15 a 18, de dilluns a divendres) o enviar un correu a aiguats1982@rtva.ad, i en parlem.

      Elimina
  4. Aquell cap de setamana tornava de La Seu amb als meus pares i el meu germà, a la recta de la font de ferro vam passar amb el cotxe i l'aigua arrivava a les portes però més amunt ja no ens van deixar passar, varem girar per tornar cal a la Seu a casa dels meus avis peró a la sortida de Sant Julia tampoc ens van deixar passar, vàrem passar la nit a un hotel de Sant Julià. L'endemà al meu pare va pujar a peu fins a Escaldes per ajudar en el que poguès i nosaltres ens vam quedar a casa de uns coneguts una nit més. al tercer dia vàrem pujar a peu, Santa coloma continuava inundat i hi havia molts trams de carretera que havien desaparegut. El record que hem queda es el de les imatges del desastre però sobretot el de solidaritat de la gent que es va volcar a ajudar, des de acollir a gent com nosaltres que ens varem quedar incomunicats a netejar o treballar de forma desinteresada amb els mitjans de que disposaven.

    ResponElimina
  5. Hola a tots, encara que jo no sóc d'Andorra (sóc colombià) jo vaig coneix el seu bloc per la web de la RTVA. M'ha impressionat els testimoniatges de la gent parlant dels seus records d'aquesta trista tragèdia.

    Salutacions des de Colombià a tot el poble d'Andorra.

    ResponElimina
  6. En els aiguats jo tenia 8 anys i aquell diumenge tornàvem de viatge amb els meus pares i els meus dos germans petits del poble del meu pare a Fraga.
    Recordo que durant tot el viatge va ploure molt però tot es va començar a complicar a partir d'Organyà.
    Després del petit túnel, en la zona del congost, tots els torrents baixaven amb molta aigua i pedres i el carril de baixada ja estava bloquejat. Com vam poder vam continuar fins que ens vam quedar bloquejats a un centenar de metres abans del nou túnel de Montant de Tost i per darrera la carretera també es va acabar de bloquejar.
    Allí estàvem una quinzena de vehicles plens de famílies d'Andorra, en un tros de carretera a tocar del riu, totalment aïllats i sense comunicació.
    Va ser una nit llarga, vam tenir que dormir als cotxes, escoltant la tempesta, els sorolls de les esllavissades i com la força del riu anava trencant tots els arbres que hi havia al costat del riu.
    Crec que va ser la nit més llarga de tots els pares que hi havia en aquells cotxes, sense saber si el riu acabaria arribant a la carretera on estàvem.
    Al matí el temps va millorar, els nostres pares es van organitzar i amb els queviures que la gran majoria portàvem al vehicles, vam esmorzar i dinar.
    Pel riu es veia baixar tot tipus de material i ningú sabia que havia passat exactament a Andorra.
    Després ens van venir a buscar vehicles de La Seu, vam abandonar els vehicles en aquella carretera i vam tenir que caminar un gran tros per fang i pedres per poder arribar fins a ells.
    Ens van allotjar en un hotel de La Seu fins que vam poder pujar a Andorra amb les rotacions que es feien amb els helicòpters fins al Camp del Consell.
    Tinc molt gravades aquelles imatges des de l'aire. Veure tota la carretera i les poblacions afectades pels aiguats va ser increïble.

    ResponElimina

Des de Ràdio i Televisió d'Andorra et donem les gràcies pel teu comentari. En breu es publicarà al bloc.