EL DOCUMENTAL

"La memòria dels aiguats" és un documental que produeix Ràdio i Televisió d'Andorra en el marc de l'exposició "30 anys de les inundacions del 1982: de l'aiguat extraordinari a la recuperació solidària", del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, la Fundació Julià Reig, el Museu del Tabac i l'Arxiu Nacional del Govern d'Andorra.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i de les experiències viscudes pels qui van patir els aiguats del 1982 i els seus efectes. En aquest bloc es pot seguir la cronologia de la producció, saber quines persones anem entrevistant i veure íntegrament les entrevistes.
Tothom que ho vulgui pot participar, opinar i col·laborar en aquest projecte. Entrant a la pàgina "col·labora", expliquem què s'ha de fer si algú ens vol explicar la seva experiència. L'estrena de "La memòria dels aiguats" per Andorra Televisió l'hem prevista per la nit del 7 de novembre, 30 anys després dels aiguats.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

dimarts, 23 d’octubre de 2012

promo La memòria dels aiguats (Casimir Arajol)

Dimecres 7 de novembre estrenem per Andorra Televisió "La memòria dels aiguats". Aquesta és la primera d'una sèrie de promocions que podreu veure per ATV i al web. És un fragment del testimoni de Casimir Arajol.



dimarts, 16 d’octubre de 2012

Rémy Guasch

El 7 de novembre del 1982, Rémy Guasch va anar a la botiga de la seva família, "Les 1000 pipes", situada just davant de l'Hiper Andorra, a protegir i salvar el gènere perquè el nivell de l'aigua anava pujant ràpidament. De cop, amb el seu pare, la seva mare i la seva germana, es van veure atrapats i, en l'intent de sortir, es van veure engolits i arrossegats per la riuada que baixava per l'avinguda Meritxell.
Rémy Guasch ens explica com la força de l'aigua el portava directament cap al Valira i com es va salvar quan algú el va agafar pel braç. Al final, tota la família es va salvar, però la botiga va quedar totalment destrossada.

La placa en memòria de les víctimes de l'aiguat.

Al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, a l'entrada del pont d'accés a la plaça del Poble, hi ha una placa senzilla, mig amagada, que recorda les dotze víctimes i els desapareguts dels aiguats del 1982.

divendres, 12 d’octubre de 2012

Bartomeu Gabriel

L'any 1982 Bartomeu Gabriel tenia catorze anys i vivia a Sant Julià de Lòria. Els cops dels rocs i de tot el que baixava pel riu contra les parets de l'edifici on vivia va requerir-ne l'evacuació. Però el que més recorda són les cues de gent davant la porta del supermercat de la seva família, desesperada per comprar aliments. Dos sometents protegien el supermercat per evitar-hi les aglomeracions.


Gerard Cadena

Com a tècnic de la Conselleria de Serveis Públics, Gerard Cadena va treballar primer en la recuperació i després en la reconstrucció dels danys causats per l'aiguat i les inundacions. En el record, les primeres hores de dilluns 8 de novembre, quan ni la maquinària pesada podia circular pels carrers d'Andorra la Vella.


dijous, 4 d’octubre de 2012

Eron Estany

El director de Serveis Públics l'any 1982 era Eron Estany, actualment conseller delegat de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella. Com a director de Serveis Públics, Eron Estany va participar activament en la recuperació de les infraestructures destruïdes pels aiguats i les inundacions, i va treballar en un pla de recuperació, construcció i millora que va canviar radicalment les infraestructures i l'urbanisme d'Andorra, a base d'invertir-hi milers de milions de les antigues pessetes.




dimarts, 2 d’octubre de 2012

Gregorio Cerviño

Gregorio Cerviño treballava a Andorgaz l'any 1982 i encara avui es dedica al sector del gas. La tarda del 7 de novembre de 1982 va anar a les instal·lacions d'Andorgaz amb Amadeu Rossell per tancar les vàlvules de distribució de gas a la Massana. Es van trobar amb una inundació d'un metre i mig i una capa de gas líquid que s'anava estenent per sobre l'aigua. Agafat a la mà d'Amadeu Rossell, Gregorio es va submergir per intentar tancar les vàlvules, quant una gran flamarada va encendre el gas dispers per tota la instal·lació. Va sortir-ne amb algunes cremades, però encara avui recorda el moment de l'accident que acabà amb vida d'Amadeu Rossell.


Bernat Carmona

L'any 1982 hi havia uns trenta bombers a Andorra, organitzats en dos torns de 24 hores. Bernat Carmona no estava de guàrdia el 7 de novembre però de seguida va ser cridat, com la resta de companys,  per fer front als efectes dels aiguats i de les inundacions. Va ser a la zona de l'Hiper Andorra, traient aigua amb bombes, però va tenir la percepció que era en una zona de perill. Poc minuts després sortir del carrer amb el seu company, el riu es va desbordar.
Els dies següents van ser d'una gran intensitat de treball, amb el reforç en personal i material de bombers francesos fins que, a poc a poc, es va anar normalitzant la situació.


dilluns, 1 d’octubre de 2012

Josep Molero

Josep Molero va ser un dels primers voluntaris de la Creu Roja Andorrana. Durant els aiguats i les inundacions del 1982 va treballar intensament com a cap de grup de la Creu Roja amb els Bombers en tasques de transport sanitari. Recorda els rescats dels cosos d'algunes de les víctimes al riu, a prop de la frontera, i el trasllat, ple de dificultats, a la Clínica Meritxell.