EL DOCUMENTAL

"La memòria dels aiguats" és un documental que produeix Ràdio i Televisió d'Andorra en el marc de l'exposició "30 anys de les inundacions del 1982: de l'aiguat extraordinari a la recuperació solidària", del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, la Fundació Julià Reig, el Museu del Tabac i l'Arxiu Nacional del Govern d'Andorra.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i de les experiències viscudes pels qui van patir els aiguats del 1982 i els seus efectes. En aquest bloc es pot seguir la cronologia de la producció, saber quines persones anem entrevistant i veure íntegrament les entrevistes.
Tothom que ho vulgui pot participar, opinar i col·laborar en aquest projecte. Entrant a la pàgina "col·labora", expliquem què s'ha de fer si algú ens vol explicar la seva experiència. L'estrena de "La memòria dels aiguats" per Andorra Televisió l'hem prevista per la nit del 7 de novembre, 30 anys després dels aiguats.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Guillem Areny

Guillem Areny, de la Massana, era el propietari de l'Armeria Andorrana, que era a l'avinguda Meritxell entre l'Hiper Andorra i el pont del Prisunic. La botiga es va veure molt afectada per les inundacions i, tot just va tenir temps de treure les armes de l'establiment. Guillem Areny també recorda com la Massana va patir molt els efectes de l'aiguat, especialment per l'explosió de gas, l'evacuació i les víctimes. Ens explica com l'agent de circulació Manel Ribas va evitar que molts vehicles utilitzessin les carreteres malmeses evitant així accidents, i també com la gent de l'Hotel la Massana va evitar que, aquella matinada, un autobús de turistes sortís cap a les carreteres perilloses.

Paco Moreno

Una de les fotografies més difoses dels efectes de les inundacions a Encamp és un llarg tram de carretera destruïda per l'aigua, al costat d'uns edificis que quedaren a pocs metres de l'esvoranc. Paco Moreno vivia en un d'aquests blocs d'habitatges i recorda com va haver de marxar del pis i passar una temporada fora de casa seva fins que es va reconstruir la carretera.

dissabte, 29 de setembre de 2012

Meritxell Serra

El novembre del 1982, Meritxell Serra Bautista tan sols tenia set anys però recorda perfectament el que, per ella, va ser una gran aventura, amb la seva família i els veïns del barri de Santa Coloma, on vivia. La pluja, la nit, i sobretot el riu són els eixos dels records de la Meritxell, conscient del perill per culpa d'una gran bombona de gas atrapada sota el pont del Pobladó. Però també amb moments distesos i divertits als ulls d'una nena de set anys, provocats per l'atrafegament d'haver de sortir corrent de casa.

Maria Vidal, Geni Fernández i Roser Castro

La Maria Vidal, la Geni Fernández i la Roser Castro són tres veïnes d'Encamp que visqueren amb angoixa els aiguats del 1982. La Maria, amb els fills que es varen quedar a Andorra la Vella per no poder pujar fins a Encamp la nit del 7 de novembre, la Geni embarassada i amb un fill petit, i la Roser, que treballava a la residència Solà d'Enclar de Santa Coloma, com a auxiliar d'infermeria.
Tres dones que van fer front a la situació i que van viure la por del moment amb un poble gairebé incomunicat per les carreteres tallades i la solidaritat que es va implantar entre els veïns per superar el desastre de les inundacions.

dijous, 27 de setembre de 2012

Joan Massa

Com a secretari general dels serveis del copríncep episcopal, Joan Massa va gestionar amb les autoritats franceses la possibilitat de disposar de forma immediata d'un helicòpter per ajudar a la zona de l'Alt Urgell. La implicació en aquests rescats el portà a Andorra per seguir ajudant als afectats pels aiguats. Joan Massa recorda la solidaritat de la població i algunes anècdotes pròpies d'una situació d'emergència com la novembre de fa trenta anys.


dimecres, 26 de setembre de 2012

Joan Saurí

Joan Saurí és el president de la Unió de Radioaficionats Andorrans. L'any 1982 era un jove que formava part de l'associació, que s'havia creat dos anys abans. Els radioaficionats del país van ser la xarxa de comunicació amb l'exterior quan la resta de comunicacions es van interrompre, afectades per les inundacions. Actualment, els radioaficionats són un component essencial de Protecció Civil per assegurar la comunicació sota qualsevol situació.


Òscar Ribas i Reig

Òscar Ribas i Reig va ser elegit el primer cap de Govern d'Andorra pocs mesos abans dels aiguats de 1982. El 7 de novembre era fora del país i va haver de tornar ràpidament a Andorra per fer front a la situació. Recorda l'excepcionalitat de les inundacions i molts fets que van suposar un gran sacrifici per a la població. Destaca la solidaritat entre persones de totes les classes i orígens, però no s'està d'explicar també alguna actuació aïllada menys lloable, que demostra la complexitat a què es va fer front aquells dies.



Àngels Tarradellas

Passats trenta anys, Àngels Tarradellas recorda aquells dies del novembre del 1982 i com va viure la tragèdia de l'incendi dels dipòsits de gas de la Massana (Andorgaz), propietat del seu sogre, Amadeu Rossell, el pare del seu únic fill Amadeu, marit de l'Àngels que, en intentar protegir la població d´un desastre pitjor, va ser víctima de les flames mentre tancava les vàlvules de la instal·lació. 

Al caos provocat per les inundacions s'hi afegeixen els records dels moments més difícils, quan va haver de sobreposar-se als fets, prendre responsabilitats familiars i empresarials i lluitar per seguir endavant. Anys de treball i sacrifici que ara l'Àngels Tarradellas ens explica serenament i que ens ajuden a entendre la magnitud de la catàstrofe del 1982.

dilluns, 24 de setembre de 2012

divendres, 21 de setembre de 2012

Delfí Roca

Delfí Roca tenia 22 anys, el 1982. Recorda la nit del 7 de novembre d'aquell any, quan va veure de molt a prop la força del riu. Després, va col·laborar en la reconstrucció i fins i tot va enregistrar en vídeo les destrosses de les inundacions. Malauradament, aquestes imatges s'han perdut.
L'anàlisi que fa Delfí Roca d'aquells dies intensos és força crítica però destaca la solidaritat de tot un poble que es va mostrar molt madur i va saber sortir d'una situació tan complicada.

Carles Sasplugas

L'aiguat i les inundacions del 1982 van afectar la seu bancària on treballava Carles Sasplugas (director general de la Unitat de Negocis d'Andorra de MoraBanc). La recuperació de l'activitat del banc, per donar suport als seus clients i facilitats als afectats, es va convertir en llargues jornades de treball on la solidaritat del personal de l'entitat va fer possible que en molt poc temps el banc recuperés la seva plena activitat. Carles Sasplugas recorda aquells dies i ens explica com el banc s'ha preparat millor per fer front a contingències com les dels aiguats de 1982.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Casimir Arajol

Casimir Arajol era un dels pocs funcionaris que l'any 1982 treballava a la 'firma', com ell anomena treballar a la Casa de la Vall. En aquella època, els funcionaris feien una mica de tot i a ell li va tocar organitzar i dirigir el tràfic aeri del 'camp d'aviació' d'Andorra, com descriu el camp de rugbi del Consell General. Posteriorment es va desplaçar a l'aeroport de la Seu d'Urgell que, en aquells dies va tenir un ús que mai més ha tingut.

Moltes anècdotes com la de les taronges i l'epidèmia d'escorbut, esforç, treball i la solidaritat de tothom, són els records de Casimir Arajol.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Joan Samarra

Joan Samarra era el cònsol major d'Andorra la Vella l'any 1982. Va haver d'afrontar els aiguats del novembre i, amb el seu equip, va treballar intensament perquè la parròquia i el conjunt del país superessin els danys de la catàstrofe. Trenta anys després, Joan Samarra comparteix records dels efectes de l'aiguat, la solidaritat de la població i algunes anècdotes.