EL DOCUMENTAL

"La memòria dels aiguats" és un documental que produeix Ràdio i Televisió d'Andorra en el marc de l'exposició "30 anys de les inundacions del 1982: de l'aiguat extraordinari a la recuperació solidària", del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, la Fundació Julià Reig, el Museu del Tabac i l'Arxiu Nacional del Govern d'Andorra.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i de les experiències viscudes pels qui van patir els aiguats del 1982 i els seus efectes. En aquest bloc es pot seguir la cronologia de la producció, saber quines persones anem entrevistant i veure íntegrament les entrevistes.
Tothom que ho vulgui pot participar, opinar i col·laborar en aquest projecte. Entrant a la pàgina "col·labora", expliquem què s'ha de fer si algú ens vol explicar la seva experiència. L'estrena de "La memòria dels aiguats" per Andorra Televisió l'hem prevista per la nit del 7 de novembre, 30 anys després dels aiguats.

diumenge, 25 de novembre de 2012

dimarts, 20 de novembre de 2012

Entrevistes completes

Des d'avui ja es poden veure les 22 entrevistes completes que hem realitzat per la producció del documental La memòria dels aiguats. Cada entrevista és un testimoni únic, ple de records, sentiments i algunes anècdotes, que no han estat recollides en la seva totalitat en el documental, i que ara mostrem tal i com es van enregistrar.

Entrevistes - 1 
Entrevistes - 2

*Enllaç a la llista de reproducció de tots els vídeos (documental, entrevistes íntegres i promocions) 

divendres, 9 de novembre de 2012

La memòria dels aiguats · HD

Hem millorat i corregit la qualitat de la imatge i del so en aquesta segona versió publicada del documental. Per veure millor el vídeo, recordeu activar l'opció HD720p del reproductor YouTube.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Estrena i emissió del documental.

Avui dimarts 6 de novembre, a les 20.00h, estrenem el documental "La memòria dels aiguats" en una sala dels Cinemes Illa Carlemany. I demà dimecres 7, a partir de les 21.20h, l'hem programat a Andorra Televisió i també estarà disponible a www.rtva.ad i en aquest bloc.
Esperem els vostres comentaris, que podeu fer en aquest mateix bloc o enviar a aiguats@rtva.ad.


diumenge, 4 de novembre de 2012

dilluns, 29 d’octubre de 2012

dimarts, 23 d’octubre de 2012

promo La memòria dels aiguats (Casimir Arajol)

Dimecres 7 de novembre estrenem per Andorra Televisió "La memòria dels aiguats". Aquesta és la primera d'una sèrie de promocions que podreu veure per ATV i al web. És un fragment del testimoni de Casimir Arajol.



dimarts, 16 d’octubre de 2012

Rémy Guasch

El 7 de novembre del 1982, Rémy Guasch va anar a la botiga de la seva família, "Les 1000 pipes", situada just davant de l'Hiper Andorra, a protegir i salvar el gènere perquè el nivell de l'aigua anava pujant ràpidament. De cop, amb el seu pare, la seva mare i la seva germana, es van veure atrapats i, en l'intent de sortir, es van veure engolits i arrossegats per la riuada que baixava per l'avinguda Meritxell.
Rémy Guasch ens explica com la força de l'aigua el portava directament cap al Valira i com es va salvar quan algú el va agafar pel braç. Al final, tota la família es va salvar, però la botiga va quedar totalment destrossada.

La placa en memòria de les víctimes de l'aiguat.

Al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, a l'entrada del pont d'accés a la plaça del Poble, hi ha una placa senzilla, mig amagada, que recorda les dotze víctimes i els desapareguts dels aiguats del 1982.

divendres, 12 d’octubre de 2012

Bartomeu Gabriel

L'any 1982 Bartomeu Gabriel tenia catorze anys i vivia a Sant Julià de Lòria. Els cops dels rocs i de tot el que baixava pel riu contra les parets de l'edifici on vivia va requerir-ne l'evacuació. Però el que més recorda són les cues de gent davant la porta del supermercat de la seva família, desesperada per comprar aliments. Dos sometents protegien el supermercat per evitar-hi les aglomeracions.


Gerard Cadena

Com a tècnic de la Conselleria de Serveis Públics, Gerard Cadena va treballar primer en la recuperació i després en la reconstrucció dels danys causats per l'aiguat i les inundacions. En el record, les primeres hores de dilluns 8 de novembre, quan ni la maquinària pesada podia circular pels carrers d'Andorra la Vella.


dijous, 4 d’octubre de 2012

Eron Estany

El director de Serveis Públics l'any 1982 era Eron Estany, actualment conseller delegat de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella. Com a director de Serveis Públics, Eron Estany va participar activament en la recuperació de les infraestructures destruïdes pels aiguats i les inundacions, i va treballar en un pla de recuperació, construcció i millora que va canviar radicalment les infraestructures i l'urbanisme d'Andorra, a base d'invertir-hi milers de milions de les antigues pessetes.




dimarts, 2 d’octubre de 2012

Gregorio Cerviño

Gregorio Cerviño treballava a Andorgaz l'any 1982 i encara avui es dedica al sector del gas. La tarda del 7 de novembre de 1982 va anar a les instal·lacions d'Andorgaz amb Amadeu Rossell per tancar les vàlvules de distribució de gas a la Massana. Es van trobar amb una inundació d'un metre i mig i una capa de gas líquid que s'anava estenent per sobre l'aigua. Agafat a la mà d'Amadeu Rossell, Gregorio es va submergir per intentar tancar les vàlvules, quant una gran flamarada va encendre el gas dispers per tota la instal·lació. Va sortir-ne amb algunes cremades, però encara avui recorda el moment de l'accident que acabà amb vida d'Amadeu Rossell.


Bernat Carmona

L'any 1982 hi havia uns trenta bombers a Andorra, organitzats en dos torns de 24 hores. Bernat Carmona no estava de guàrdia el 7 de novembre però de seguida va ser cridat, com la resta de companys,  per fer front als efectes dels aiguats i de les inundacions. Va ser a la zona de l'Hiper Andorra, traient aigua amb bombes, però va tenir la percepció que era en una zona de perill. Poc minuts després sortir del carrer amb el seu company, el riu es va desbordar.
Els dies següents van ser d'una gran intensitat de treball, amb el reforç en personal i material de bombers francesos fins que, a poc a poc, es va anar normalitzant la situació.


dilluns, 1 d’octubre de 2012

Josep Molero

Josep Molero va ser un dels primers voluntaris de la Creu Roja Andorrana. Durant els aiguats i les inundacions del 1982 va treballar intensament com a cap de grup de la Creu Roja amb els Bombers en tasques de transport sanitari. Recorda els rescats dels cosos d'algunes de les víctimes al riu, a prop de la frontera, i el trasllat, ple de dificultats, a la Clínica Meritxell.


diumenge, 30 de setembre de 2012

Guillem Areny

Guillem Areny, de la Massana, era el propietari de l'Armeria Andorrana, que era a l'avinguda Meritxell entre l'Hiper Andorra i el pont del Prisunic. La botiga es va veure molt afectada per les inundacions i, tot just va tenir temps de treure les armes de l'establiment. Guillem Areny també recorda com la Massana va patir molt els efectes de l'aiguat, especialment per l'explosió de gas, l'evacuació i les víctimes. Ens explica com l'agent de circulació Manel Ribas va evitar que molts vehicles utilitzessin les carreteres malmeses evitant així accidents, i també com la gent de l'Hotel la Massana va evitar que, aquella matinada, un autobús de turistes sortís cap a les carreteres perilloses.

Paco Moreno

Una de les fotografies més difoses dels efectes de les inundacions a Encamp és un llarg tram de carretera destruïda per l'aigua, al costat d'uns edificis que quedaren a pocs metres de l'esvoranc. Paco Moreno vivia en un d'aquests blocs d'habitatges i recorda com va haver de marxar del pis i passar una temporada fora de casa seva fins que es va reconstruir la carretera.

dissabte, 29 de setembre de 2012

Meritxell Serra

El novembre del 1982, Meritxell Serra Bautista tan sols tenia set anys però recorda perfectament el que, per ella, va ser una gran aventura, amb la seva família i els veïns del barri de Santa Coloma, on vivia. La pluja, la nit, i sobretot el riu són els eixos dels records de la Meritxell, conscient del perill per culpa d'una gran bombona de gas atrapada sota el pont del Pobladó. Però també amb moments distesos i divertits als ulls d'una nena de set anys, provocats per l'atrafegament d'haver de sortir corrent de casa.

Maria Vidal, Geni Fernández i Roser Castro

La Maria Vidal, la Geni Fernández i la Roser Castro són tres veïnes d'Encamp que visqueren amb angoixa els aiguats del 1982. La Maria, amb els fills que es varen quedar a Andorra la Vella per no poder pujar fins a Encamp la nit del 7 de novembre, la Geni embarassada i amb un fill petit, i la Roser, que treballava a la residència Solà d'Enclar de Santa Coloma, com a auxiliar d'infermeria.
Tres dones que van fer front a la situació i que van viure la por del moment amb un poble gairebé incomunicat per les carreteres tallades i la solidaritat que es va implantar entre els veïns per superar el desastre de les inundacions.

dijous, 27 de setembre de 2012

Joan Massa

Com a secretari general dels serveis del copríncep episcopal, Joan Massa va gestionar amb les autoritats franceses la possibilitat de disposar de forma immediata d'un helicòpter per ajudar a la zona de l'Alt Urgell. La implicació en aquests rescats el portà a Andorra per seguir ajudant als afectats pels aiguats. Joan Massa recorda la solidaritat de la població i algunes anècdotes pròpies d'una situació d'emergència com la novembre de fa trenta anys.


dimecres, 26 de setembre de 2012

Joan Saurí

Joan Saurí és el president de la Unió de Radioaficionats Andorrans. L'any 1982 era un jove que formava part de l'associació, que s'havia creat dos anys abans. Els radioaficionats del país van ser la xarxa de comunicació amb l'exterior quan la resta de comunicacions es van interrompre, afectades per les inundacions. Actualment, els radioaficionats són un component essencial de Protecció Civil per assegurar la comunicació sota qualsevol situació.


Òscar Ribas i Reig

Òscar Ribas i Reig va ser elegit el primer cap de Govern d'Andorra pocs mesos abans dels aiguats de 1982. El 7 de novembre era fora del país i va haver de tornar ràpidament a Andorra per fer front a la situació. Recorda l'excepcionalitat de les inundacions i molts fets que van suposar un gran sacrifici per a la població. Destaca la solidaritat entre persones de totes les classes i orígens, però no s'està d'explicar també alguna actuació aïllada menys lloable, que demostra la complexitat a què es va fer front aquells dies.



Àngels Tarradellas

Passats trenta anys, Àngels Tarradellas recorda aquells dies del novembre del 1982 i com va viure la tragèdia de l'incendi dels dipòsits de gas de la Massana (Andorgaz), propietat del seu sogre, Amadeu Rossell, el pare del seu únic fill Amadeu, marit de l'Àngels que, en intentar protegir la població d´un desastre pitjor, va ser víctima de les flames mentre tancava les vàlvules de la instal·lació. 

Al caos provocat per les inundacions s'hi afegeixen els records dels moments més difícils, quan va haver de sobreposar-se als fets, prendre responsabilitats familiars i empresarials i lluitar per seguir endavant. Anys de treball i sacrifici que ara l'Àngels Tarradellas ens explica serenament i que ens ajuden a entendre la magnitud de la catàstrofe del 1982.

dilluns, 24 de setembre de 2012

divendres, 21 de setembre de 2012

Delfí Roca

Delfí Roca tenia 22 anys, el 1982. Recorda la nit del 7 de novembre d'aquell any, quan va veure de molt a prop la força del riu. Després, va col·laborar en la reconstrucció i fins i tot va enregistrar en vídeo les destrosses de les inundacions. Malauradament, aquestes imatges s'han perdut.
L'anàlisi que fa Delfí Roca d'aquells dies intensos és força crítica però destaca la solidaritat de tot un poble que es va mostrar molt madur i va saber sortir d'una situació tan complicada.

Carles Sasplugas

L'aiguat i les inundacions del 1982 van afectar la seu bancària on treballava Carles Sasplugas (director general de la Unitat de Negocis d'Andorra de MoraBanc). La recuperació de l'activitat del banc, per donar suport als seus clients i facilitats als afectats, es va convertir en llargues jornades de treball on la solidaritat del personal de l'entitat va fer possible que en molt poc temps el banc recuperés la seva plena activitat. Carles Sasplugas recorda aquells dies i ens explica com el banc s'ha preparat millor per fer front a contingències com les dels aiguats de 1982.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Casimir Arajol

Casimir Arajol era un dels pocs funcionaris que l'any 1982 treballava a la 'firma', com ell anomena treballar a la Casa de la Vall. En aquella època, els funcionaris feien una mica de tot i a ell li va tocar organitzar i dirigir el tràfic aeri del 'camp d'aviació' d'Andorra, com descriu el camp de rugbi del Consell General. Posteriorment es va desplaçar a l'aeroport de la Seu d'Urgell que, en aquells dies va tenir un ús que mai més ha tingut.

Moltes anècdotes com la de les taronges i l'epidèmia d'escorbut, esforç, treball i la solidaritat de tothom, són els records de Casimir Arajol.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Joan Samarra

Joan Samarra era el cònsol major d'Andorra la Vella l'any 1982. Va haver d'afrontar els aiguats del novembre i, amb el seu equip, va treballar intensament perquè la parròquia i el conjunt del país superessin els danys de la catàstrofe. Trenta anys després, Joan Samarra comparteix records dels efectes de l'aiguat, la solidaritat de la població i algunes anècdotes.

divendres, 10 d’agost de 2012

Lluís Dejuan

L'any 1982 Lluís Dejuan tenia una farmàcia a Engordany. La curiositat i l'interès el van portar a veure de molt a prop els estralls de l'aiguat del 1982. Quan va arribar fins al pont de la rotonda, el vespre del diumenge 7 de novembre, el riu ja s’havia desbordat. La situació era preocupant i aquesta sensació es va agreujar quan, anat a buscar el cotxe, que el tenia aparcat a l’alçada de l’STA, va veure “com una gran tromba d’aigua travessava l’Hiper Andorra”.

L’endemà al matí es va trobar amb les conseqüències de l’aiguat i la magnitud de les destrosses. Dejuan explica que, poc després d’obrir la farmàcia, es van esgotar la llet i els aliments infantils, així com l’aigua embotellada. En aquell moment no sabien què fer; la situació no tenia precedents i la carretera que comunica Andorra amb Espanya estava tallada. Un dels farmacèutics de la zona tenia un jeep i van decidir començar a fer viatges amb aquest vehicle per la pista forestal de la Rabassa fins a la Seu d'Urgell, que era on arribava la furgoneta dels medicaments que venien de Lleida. Cada viatge significava entre vuit i deu hores entre anar i tornar, a causa de l’estat de les carreteres.

Recorda com tot el material de les botigues d’electrònica i d'electrodomèstics era pel mig del carrer. Com els establiments, els carrers i les carreteres estaven negats pel fang i l’aigua. Explica com bombers, policia i veïns es van posar a treballar de valent per reparar els danys i com les empreses constructores van cedir la maquinària –grues, excavadores, camions…- per poder fer front a la situació. La societat va respondre en bloc.

dijous, 28 de juny de 2012

El bloc del documental

Aiguats 1982 és un projecte de l'Institut d'Estudis Andorrans, l'Arxiu Nacional d'Andorra, el Museu del Tabac i Ràdio i Televisió d'Andorra que inclou la producció d'un documental per part d'RTVA.
El documental l'hem plantejat a partir dels records i les històries viscudes per aquells que van patir els aiguats i els seus efectes.

En aquest bloc hi publicarem les entrevistes completes que, per la mateixa limitació de temps que implica el documental, no s'hi podran incloure en la seva totalitat. Des d'avui, les anirem publicant a mesura que les anem enregistrant, tot i que hem previst l'estrena del documental per finals de novembre.

Aquest documental està obert a la participació de tothom que vulgui explicar la seva experiència i donar la seva opinió sobre aquells fets perquè, qui no els va viure, sigui conscient del risc de la vida a la muntanya i en pugui ser conseqüent.

Més informació per col·laborar a: http://aiguats1982.blogspot.com/p/collabora.html

diumenge, 24 de juny de 2012

La nit del 7 al 8 de novembre de 1982

Després de dos dies de pluja contínua, entre el vespre del 7 de novembre de 1982 i la matinada del dia següent, els rius baixaven amb una força excepcional que arrasava tot el que s'interposava al seu pas. Després de l'aiguat, durant el matí del dia 8, la població va començar a veure les destrosses enormes a les instal·lacions públiques, als negocis privats i a molts habitatges particulars. La calma trista d'aquelles primeres hores es va convertir en moments dramàtics per les dotze víctimes i diversos desapareguts que provocà l'aiguat i per les pèrdues que deixaren moltes persones i famílies senceres en una situació molt precària.
Les iniciatives personals i públiques sorgiren del caos en què es trobava Andorra. La solidaritat entre els veïns va ser el començament per superar la que possiblement és la major tragèdia que ha viscut Andorra.

Moltes experiències personals que s'han anat incorporant a la memòria col·lectiva, i que passats trenta anys, encara estan molt presents en una bona part de la població. Alguns d'aquests testimonis els hem recuperat en aquest documental.